desamparat / desemparat
2016-03-22
0

Yo ho tinc clar, pero m’agradaria tindre la resposta científica: ¿Verge dels Desamparats o Desemparats?

Isidro

La fonetica valenciana pronuncia, en tot el territori valencià, [dezamparáts] o [desamparáts] (apichat). Aixina està arreplegat en tots els estudis de dialectologia i inclus en el DCVB, a on dona com a fonetiques de la paraula desamparar (transcrit en eixe diccionari com a desemparar): «dəzəmpəɾá (pir-or., or., bal.); dezempaɾá (occ.); dezampaɾáɾ, desampaɾáɾ (val.)», a l’igual que en tots els demes derivats de la paraula ampar. El DNV de l’AVL, dona una fonetica en una e incial, a pesar de que tots els diccionaris donen la fonetica, i la majoria tambe l’escritura, de la paraula en una a. Esta fonetica no es nova i des de temps classics ya apareix aixina escrita:

Eixemples del DCVB:

  • No obstant l’ampara | afranquiment | e quitament | d’ell no reneguen, Jaume Roig, Spill 10642
  • Quin enginy hauras en saber defendre ço que has amparat, Metge Somni iv
  • Altra malaltia sera a vostra merce presentada, qui no es metge al mon qui la amparas de guarir sino sola vostra senyoria, Villena Vita Chr., c. 45.

Eixemples del DHVM:

  • desamparada (Vilanova, Arnau de: Obres, XI, 75, c. 1290)
  • desampararia tot lo regiment (Cronica de Pere IV, c. 1380)
  • desampararen la artilleria (Breu relacio de la Germania, 1519, f. 121)
  • me desampares (Montanyes, Jaume: Espill de ben viure, Valencia, 1559)
  • de la Mare de Deu dels Desamparats (DECLLC, 6, p.270, en text de Timoneda, a.1555)
  • desampararen la casa (BRAH, ms. Dietari Porcar, a.1598)
  • confraria dels Desamparats (BRAH, Ms. Porcar, J.: Dietari, 1615, f. 231)
  • la capella dels Desamparats (Llibre de Antiguetats, 25 abril 1632)
  • amparant a infinits desamparats (Mateu i Sanz: A la Verge, 1643, v. 14)
  • desamparats (Inv. Sta. Maria de Castello, 1674)
  • y servix en la capella de la Mare de Deu dels Desamparats (AMC, Inv. Santa Maria de Castello, 11 de decembre 1668)
  • desamparats (Ros, Carlos: Tratat, 1736, p. 3)
  • Mare dels Desamparats (Coloqui del viage de Tito a Madrit, imp. Fauli, 1789, p. 3)
  • morirse desamparat (Escoriguela, Batiste: Stabat Mater, 1799 v. 24)
  • el Sigle es va celebrar / de la Verge amparadora / Mare dels Desamparats (Discret rahonament, queixa formal que fan contra el Micalet de la Seu, 1802)
  • a nostra insigne Patrona Mare dels Desamparats (2ª part, Coloqui pera consolar als pares que tenen sos fills en la guerra actual, Imp. Viuda de Laborda, 1808)
  • y cautiu, desamparat (Coloqui en quel So Felip y el So Jusep, llauradors de Lhorta de Valencia, 1809, f. 7)
  • que prou desamparats s’hau vist per ell (El Mole, 1840, p. 58)
  • ¡Verche dels Desamparats! (Roig i Civera: El tesor, Gandia, 1884, p. 48)
  • desampar (Escrig: Dicc. 1887)

Esta es a soles una mostra dels innumerables documents que li donen validea a la forma de pronunciar i escriure la paraula que te hui el valencià: desamparats.